dilluns, 20 de març de 2017

TOC, TOC, - QUI HI HA -




TOC, TOC, - QUI HI HA -

Hola, soc la Primavera, que ja vull entrar,
a l'hora, et vull explicar,
dites, que a la primavera, em solen aplicar,

Veurem....Ja pots començar,

La primavera, la sang, altera,

Oreneta, arribada primavera començada,

Els ocells, tornen a cantar ?. La primavera acaba d'arribar,

L'aigua, de la primavera, si no es torrencial, omple la panera,

Una cuca, no fa estiu, ni una flor fa primavera,

Tramuntana, de primavera, - pluja al darrera -

Dues primaveres en un any ? Es pur engany,

No hi han primaveres, sense flors, ni estiu, sense calors,

Al llit, tot l'any, es primavera,

Mal hivern, primavera d'infern,

Fuig hivern, ves a dormir, la primavera, ja es aquí !!!


Crec primavera, que per lo referent a mi,
ja en tinc prou, de dites, - ho deixem aquí -,

La meva també vull dir:

em un bategar del meu cor, - pensava,-
la primavera ja, deu se a prop, hi no m'he, equivocava,
tants anys, enrere, han quedat,
tants anys,o a sobre he posat,
que avui tot, per mi es molt... embolicat,

lo de, Primavera, Estiu, Tardor, Hivern,
avui ja no es compren !!!.


Lolita Carrión 20 març 2017





diumenge, 19 de març de 2017

10 AÑOS, 8 MESES, 19 DIAS,


10 AÑOS, 8 MESES, 19 DIAS,


Cariño, quiero contarte, lo que hoy me ha pasado,
y decirte, lo que en mi, ha despertado.

Por la calle iba yo, andando
en mis cosas, como siempre pensando,

Sin más un hombre, ( que no conozco )
a mi lado se ha parado lo, siguiente me ha preguntado,

Per favor, em permets una pregunta ?
Si claro, he contestado,!
Tu ests Carrión ?
Pues mira si, has acertado,!

Pel teu marit, l'Antonio, et volia preguntar,
tenia com ell, un camp,
on sempre, ens solíem trobar,
ara la veritat, ja no tinc camp,
fa molt temps, que el trobo a faltar
tambe conec en Manel, el teu nebot, hi al seu pare, el teu germa “

Cariño, te puedes imaginar,
lo que para mi ha sido, poder contestar, ?.
El pobre hombre ni sabia, como hacerse perdonar,
por el daño, que su pregunta, me pudiese, a mi causar,

Quiero ahora – una cosa confesar –
me he sentido orgullosa , escuchando,
a un hombre ( que no conozco )
por cosas sobre ti, que mencionaba, al hablar,

Lo he visto, tan claro – jamas de mi lado has marchado -!

pensar, en las veces, que yo te he reprochado,
las veces, que tu, partida, he llorado,

pero después, de ver que, 10, años, 8, meses, 19, días, han pasado,
una persona, una sola, aun por ti me haya hoy preguntado,

puedo decirlo mas alto – pero no mas claro -

Cariño...no te has marchado !.





Lolita Carrión 19 de marzo 2017




dissabte, 18 de març de 2017

EL " CALORET AL CULET "

EL “ CALORET AL CULET “

Disculpes, vull demanar,
si a la persona, que ha decidit
els bancs del C/ Anselm, Clave,
de lloc, canviar
el meu comentari, pot desagradar,

de veritat, algú pot pensar
que es adient, aixi els bancs, posar ?,

de veritat, algú ha pogut pensar,
que als nostres veïns, si veiem,
el que mengen, per sopar, els pot agradar ?.

( tenen una opció, las persianes baixar,
i a les, fosques quedar )

Per, favor, que està passat, en aquesta Ciutat,
anem de disbarat, a disbarat,
i torno, perquè, ens ha tocat.

Be, amb tranquil·litzo, !.
Li dono, la volta, puc pensar...
el nostre, Ajuntament, per la nostre salud,
s'ha decidit, preocupar,

Si el seure, d'esquena el sol, de ple ens ha de tocar
pot ser que dolors, amb el “ Caloret “ ens pot ali-viar ?

! En fi – tot es un galimaties, - tot es per fer-nos pensar
el que haurem, de fer, al cap i a la fi,
al nostre Ajuntament...i al regidor corresponent,
donar, sempre, nostre agraïment.







Lolita Carrión 18 de març 2017





divendres, 10 de març de 2017

EN QUIN PLANETA VISC ?


EN QUIN PLANETA, VISC ?

Començo a estar preocupada,
visc dins, una bombolla tancada ?.
Privant-me, de veure, que sóc, afortunada ?.

tinc dubtes, seriosos, - motius, per pensar,
que en un altre, lloc, de la galàxia, em pugui trobar !,

davant meu el Butlletí, de la meva Ciutat,
Sant Feliu de Llobregat,
motiu, que m'ha desconcertat: EL REPORTATGE,
on l'Alcalde exposa amb una gran precisió
clarament, de les nostres places, la situació

Amb dues frases amb quedo,
Les places, espais estimats - fins aquí.... doncs be,
Les places són les sales d'estar de tothom !.

Perdoni, Queeee; aquí la seva percepció no puc compartir,
cert es que no puc opinar, de les places que no vaig a visitar,
però de dues si que ho puc, fer, sens dubtar

La Plaça de la Vila, que ha partir d'una hora punta
es impossible, sestar-te en un banc, ni tant sols, per ella creuar
el motiu es clar, “ i tant - els nens tenen que a pilota jugar “
( que puc comentar, ! si a casa seva ho fan a la sala d'estar ? )

La Plaça 8 de Març, ( aquí s'ha de fer un punt i apart)
com es natural, a la sala d'estar de qualsevol llar “
es jugue a pilota, es consumeix, alcohol, es crida,
les botelles, que son de vidre, s'estampen per terra, fent una catifa,

els pobres nois i noies ( no tenen on anar )
millor que a la sala d'estar, on poden estar ?
Matinada, les dues, las tres, anem cap a les 4,...la Festa pot continuar !!!!

Sempre un veí o altre tenim una mala costum ,
trucar a la Policia, - fer instancies - denunciar -
Avui, divendres, aquesta nit, la Festa, tornarà
es, lo que venen, fent sempre, - son a la sale d'estar -

Tampoc em vull passar, qui soc jo per al Sr. Alcalde
la visió que te de les places, qüestionar ?

Quant ell mateix, en el escrit reconeix
que una “ petita minoria “
a la nostre Ciutat, Sels ha de insistir, que no poden, continuar aixi,

també jo se un refrany, “ dime con quien andas, - y te diré quien eres -
naturalment, refrany que m'ha aplico, a mi mateixa
ja que visc a un altre galàxia, no se amb qui vaig – ni se qui soc !.

Lolita Carrión 10 març 2017









dimecres, 15 de febrer de 2017

EL PERQUÈ DE TOT PLEGAT !.


EL PERQUÈ, DE TOT PLEGAT !.



Que trist, es la vida sense, un ser estimat,
però, mes trist es tenir-lo, i no estar, al seu costat !!.

NO, rotundament no, faig al·legories
per el dia dels, enamorats
no m'agrada, per res, no comparteixo,
cap tema importat,

escric, simplement en un paper,
els meus sentiments, vist el present,
m'ha horroritza, pensar i demà ?.

Però demà, quant es demà ?.
De aquí, dos, sis, dotze hores ?.
No tindria, ni que pensar,

però això ho puc evitar?.

No, vull caure, en el parany,
No, vull tenir desenganys,
desenganys, que son aliments,
dia, a dia, els tinc, presents,

regust, amarg,

el perquè... de tot, plegat !








dimarts, 24 de gener de 2017

CONVERSACIONES CON MI GATO


CONVERSACIONES CON MI GATO


Whiskyyyyyy !!.
Hoy, muy serio tenemos, que conversar,
ahora mismo, me acabas de enfadar,

¿ que representa, de fantasma, el disfraz,?
¿ acaso quieres decir, que el frío, no puedes soportar ?.

!. pues te digo, que estoy, templando,
y me tengo que aguantar !.

Temblando ? Si, - t e m b l a n d o - !
¿ por frío ?, Si frío que no puedo aguantar,
pero, tiemblo, mucho mas,
por la factura, de la luz, que no podré pagar,

por cierto, tu que tan, sutilmente, me haces notar,
que el frío, no puedes, aguantar,
¿ no, estoy segura, pero creo, que algo deberías, aportar ?

¿Al menos, podrías, mis pies calentar,
o un trocito, de tu manta, me podrías prestar ?

Whisky, de verdad, no consiento, tu forma de actuar,
egoísmo puro, tranquilamente, lo puedo llamar,

NO, para nada, aguantaré, lo de:
si dos, se quieren solo uno el frió puede, evitar “

¿Sabes acaso que este mes 20 euros, mas
nos van a facturar - perdón me van a facturar - ?.

Pero de verdad...
que estoy haciendo, tratando contigo conversar,

mucho mejor, me voy, a la cama,
algo caliente tomar,
y al igual que tu...hasta mi cabeza, puedo tapar.!!.








dimarts, 17 de gener de 2017

AL MEU PARE !.


AL MEU PARE !.

Un, cop de vent, un dormir, un despertar...
avui, 43 anys fa, que el meu pare, marxar

un 17 de gener, amb 70 anys, ell, el dia va triar ?.
Any, darrera any, no hi pogut, deixar de pensar,

Sant Antoni, la Festa que ha ell, més li podia agradar,
al matí, cansalada, botifarres.... un bon esmorzar,
l'abanderat, carros, cavalls, i els Tres,Toms, per acabar.
Al migdia, un bon dinar, rom cremat, hi el tortell, no podia faltar!.

Aquest, mati el Padre Ignacio, la Missa,
a Sant Antoni Abad, ha dedicat,
vi-vences , records, que mai s'obliden, a mi han retornat

de escriure aquestes lletres, tinc necessitat,!

Per, tornar a dir, al meu pare,
tot, el que l'estimo, i l'estimat, hi no se el que faria
per tenir-lo encare al meu costat.!!











Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...